ARENA FOSFÒRICA

 

Jo diré els mots exactes, ben triats

entre els de la poruga processó

que oscil·la poble avall, un cop salvat

de la tenebra i la ignorància àrida.

 

 

Els teus ulls ompliran la palangana

de porcellana blanca de reflexos

solars blau cel ocrós i, quan no hi siguis,

tot abocant-m’hi forniré de llum

els meus, perquè guareixin i coneguin

les formes i les ombres de les coses.

Serà com espolsar-me el pol·len groc

marí sorrenc que contamina el vidre

del rostre i de les cames que el pateixen

durant la primavera i la collita.

Jo diré els mots exactes, ben triats

entre els de la poruga processó

que oscil·la poble avall, un cop salvat

de la tenebra i la ignorància àrida.

Molts vindran cap a tu portats pel vent

o pel tramvia multicultural

i diran els mateixos mots exactes,

sense saber que els diuen o els resen,

perquè els teus ulls vénen de lluny, del mar

o del cel, i tothom s’hi rentarà.

Uns ulls d’àngel reneixen al poema.