Porta les cendres al llindar de l’ànima
I àrduament aboca el sol i els vents,
Fora del cercle de la mort, a l’ombra
Malva dels astres.
Porta les cendres al llindar de l’ànima
I àrduament aboca el sol i els vents,
Fora del cercle de la mort, a l’ombra
Malva dels astres.
Arxivat a General
Arxivat a 1
El temps acreix
el present i el futur i ens fatiguem
com llebrers perseguint rostolls de flit
per rosts i pedregars. Mà al mànec gros
de l’espolsador groc, desencastem
les petjades dels llavis miserables
que sobreviuen al desig perdut.
Arxivat a 1
Arrebossa les bosses de l’alè
que se’n van cap a nous vermells de llavi
i topen amb les tiges amagades
en els ocres famèlics de les dunes.
Arxivat a 1
Com un pa llescat
i presentat a taula d’altri, jo
espero que em devorin ben aviat,
ja que m’esguarda el traïdor amb gèlida
impaciència i el microones
ja giravolta com cruel baldufa.
Arxivat a 1
Ara m’ofego i ara no, i el sol
va pel trencall per on jo vaig sol
amb la mirada feta miques, mans
als braços del vehicle, cames tenses
i ment pengim-penjam.
Arxivat a 1
L’esfondrament desarrelà les rels,
que s’assequen al defora de la terra
i van perdent records i fesomies.
Arxivat a 1
A penes parla, fa.
A cau d’orella canta cants de bres
que t’endormisquen els replecs del cos
i no tens esma de fer res, només
colpejar amb l’índex el tauló de fusta
per a marcar el compàs i clivellar
la calma.
Arxivat a 1
Ja som molts, i entra amb la pistola enlaire
sembrant la por i la incertesa amples,
que omplen el buit que deixa l’esperança
que tard o d’hora hem de retrobar.
Arxivat a 1
Sobtadament sorgeix d’entre l’escuma
el cotxet amb la nena de bolquers
i admirem de bon cor la placidesa
de la mirada i la paraula humida.
Arxivat a 1