Enviat per: suip | 19/08/2009

EL GANIVET DE LES FLORS DELS ARBRES

Arrebossa les bosses de l’alè

que se’n van cap a nous vermells de llavi

i topen amb les tiges amagades

en els ocres famèlics de les dunes.

 

el ganivet de les flors

 

Bufa l’arena del desert, s’enduu el vent

i el jornal dels obrers i clou els núvols

en un tancat de bèsties hostils.

No és dia de pluges i no plou,

però t’empasses petits miralls d’atzar,

vaivens que solquen el llindar dels rastres

i les mans invisibles que els deixen.

Mirem el ganivet tallant. Perfuma

l’aire i fereix els venedors de somnis

que s’aixopluguen dins els pètals, roben

esgarrifances de la pell i mai

no oloren les peles dels desigs.

Arrebossa les bosses de l’alè

que se’n van cap a nous vermells de llavi

i topen amb les tiges amagades

en els ocres famèlics de les dunes.

Bufa com la divina mà rugosa

de la revenja. Bufa i prou, perquè

no té sentit moral i no se senya,

tot i que sap que viu de la tendresa

amarga de la creu. Les flors dels arbres,

lluny del desert de  sorra, desembeinen

el tall precís de les aromes, massa

proper i desconegut del cel i el mar.

Una guitarra imita un crit de mort.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: