Com un pa llescat
i presentat a taula d’altri, jo
espero que em devorin ben aviat,
ja que m’esguarda el traïdor amb gèlida
impaciència i el microones
ja giravolta com cruel baldufa.
Em diuen seriosos que el fibló
fa molt de mal i deixa un rastre roig
a la pell, com si fossin taques sobre
una tela ensorrada en el sorral.
Responc que no m’han atacat, però sí
l’estat, que m’ha robat diners i moltes
hores del son i es posa les mans dins
de la butxaca i xiula amb el cap cap
a l’altra banda. Els mosquits tigre són
humans que xuclen fins i tot on no
n’hi ha i et diuen que si vols reclama,
que perdràs temps, calés i cabells blancs.
Restes d’escopinades al taulell
d’on han sortit els mots que han esquifit
l’ànima i esventrat el cos. El mal és dins
i no s’avé a cap raó de llibre
ni de savi, i és negre des de sempre
com el carbó o com el somni brut
de l’abisme. Segueixen unglejant
la pell, queixant-se i ensenyant la pala
a les bèsties cegues que l’esquiven
amb una singular habilitat.
Els repeteixo que la meva llaga
no es veu, però cou. Inútilment comparo
la mort de l’aigua al foc amb l’ira mai
no continguda que surt a rebre’m cada
dia quan torno del treball i truco
a casa meva. Surt el president
i em diu que tot va bé i que ara tinc
quatre-cents euros més a la butxaca
gràcies al govern d’esquerres. Totes
les esperances s’han anat en orris
i les quatre petjades del meu cor,
tumefactes, pidolen al carrer
per sobreviure. Com un pa llescat
i presentat a taula d’altri, jo
espero que em devorin ben aviat,
ja que m’esguarda el traïdor amb gèlida
impaciència i el microones
ja giravolta com cruel baldufa.
Ara a tothom que l’úlcera es fa gran,
tot i que no es veu, i cou avui
més que no pas ahir. Tinc por de perdre’m
entre les punxes d’esbarzers dements.
Hola Pius, que bo que ets nano!
(perdó per l’expressió, ja saps que et tinc tot el respecte)
ja em va agradar la primera vegada, però avui l’he trobat boníssim.
petonets,
By: lita on 27/02/2012
at 14:23
Gràcies, Lita, pel reconeixement.
By: suip on 28/02/2012
at 18:18