Enviat per: suip | 08/08/2009

RENOUS DE CENDRES

 

 

Ara m’ofego i ara no, i el sol

va pel trencall per on jo vaig sol

amb la mirada feta miques, mans

als braços del vehicle, cames tenses

i ment pengim-penjam.

 

cendres

 

Embolico les cendres amb paper

de plata de primera mà. La llar

de foc cremà el xiclet de dues boques

de menta blanca, el préssec amb almívar

dels sentiments i els fluids boscans recent

ment evacuats. Sense Déu a prop

les bicicletes semblen ben humanes

i les roderes apareixen sempre

a tot arreu. Amb el paquet a sobre

pedalejo molt moltes hores, tantes

que n’he perdut el rastre i el respir

entre l’oxigen de l’arbreda i mil

vint-i-un senyals que no indiquen res.

Ara m’ofego i ara no, i el sol

va pel trencall per on jo vaig sol

amb la mirada feta miques, mans

als braços del vehicle, cames tenses

i ment pengim-penjam. Les cendres ballen

dins el paper de plata de primera

mà com minúscules baldufes dúctils

de llautó. Óssos i ossos es confonen

per on jo vaig saltant les pedres dures

i esquivant les estrelles i els penjolls

del sol que cauen com fruits madurs

de les artèries solars. Roderes

balancejants pletòriques de tàvecs

al llarg del corredor. Els llavis vius

encara a punt de dar l’adéu per sempre.

Vetlla difícil, invisibles hores. 

 

 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: