Enviat per: suip | 05/08/2009

QUIN CONY DE REGRUIX

 

                                             A penes parla, fa.

A cau d’orella canta cants de bres

que t’endormisquen els replecs del cos

i no tens esma de fer res, només

colpejar amb l’índex el tauló de fusta

per a marcar el compàs i clivellar

la calma.

 

piràmide

 

Em dius, company, que t’ensabones l’entre

cuix amb la brotxa del teu pare, car

vols afaitar-te’l molt curosament?

És difícil de creure, perquè l’ànima

de la teva xicota et protegeix

de qualsevol pecat de paraula, obra

o pensament. A penes parla, fa.

A cau d’orella canta cants de bres

que t’endormisquen els replecs del cos

i no tens esma de fer res, només

colpejar amb l’índex el tauló de fusta

per a marcar el compàs i clivellar

la calma. No és cert que t’ensabonis

els pèls per netejar-los de tot mal.

Talla aquesta salema i, cap endins

de l’aigua, deixa batejar-te. Crec,

ara, que el teu front alça les pestanyes

emblanquinades, perquè està prostrat

davant de qui-sap-lo i pretens damnar

la fosca quan encara el bleix de l’alba

aconsegueix atènyer les miquetes

de llum de parmesà que es fon. Arriben,

i tu i els teus enganys apileu troncs

d’arbre. Arriben prompte per passar

comptes amb tu, que no sabràs què dir

quan et recordin el regust de sang

que hi ha a l’espasa. Respires com errant

sense sepulcre i alenteixes l’hora

dins la diagonal. Les hores més

llargues cerquen la boca i les paraules

que hauries d’haver dit i no vas dir

quan encara era viva i en sorgia

l’alè cald que entelava la patena.

Que t’ensabones l’entrecuix, em dius.

No crec que et creguin, tot i que la noia

dirà que sí. Arriben els ignots

cavallers amb records futurs als ulls.

Caminen sobre el blau tirant a verd

molsós, talment pareix que duguin planxes

de surf. Al davant seu, les dolces taques

d’esguard que mai no els abandonen

sense els fresos de rou i el corredor

de l’oratge. Encén la caixa, vasta

muralla entre tu i ells, i el vell cronòmetre.

No sé si trobaràs un pla de fuga

enllà de tu i la putrefacta carn.

Una meitat rellotge, l’altra poma

confitada, potser per una fuita

de gas al límit d’un graó del cel.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: