Enviat per: suip | 28/07/2009

PEDRES QUE S’ENSONYEN

 

Sobtadament sorgeix d’entre l’escuma

el cotxet amb la nena de bolquers

i admirem de bon cor la placidesa

de la mirada i la paraula humida.

 

pedres sota l'aigua

 

La creu vermella sobre un fons blanquíssim

de desert buit. Els raigs perllonguen l’illa

cap a ponent, on el fulard del sol

malva degota amb persistent neguit.

Els avis de la platja van amb nens

i els costa caminar damunt la sorra;

semblen tortugues just abans de pondre

els ous. Lents i porucs, senten l’oreig

acarnissar-se als braços i a les cames

i renillen com eugues que han comès

adulteri dessota dels esquitxos

dels embats d’aigua. Hi entren dòcilment

i els abracen com nins de lluna agònica,

però els peus topen un cop i un altre amb pedres

que la mar abandona al fons ocultes

en el sorral. Pateixen molt i clamen

al cel justícia i unglegen lloms

d’ones que van i vénen i reomplen

sostenidors i calçotets. Les pedres

agafen son pel dolç pessigolleig

dels dits dels grans i deixen escapar

un regust d’alga oxidada. Verd

al pal major i a les tranquil·les aigües,

que onegen caps i braços i retornen

les arrugues a joc, quan queda temps

per al negre viatge i el foscam.

Sobtadament sorgeix d’entre l’escuma

el cotxet amb la nena de bolquers

i admirem de bon cor la placidesa

de la mirada i la paraula humida.

Una copa de vodka ben gelat,

ens aconsella el bàrman arrogant

amb un demolidor somriure. Fem

que el curs del dia vagi bé com sempre.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: