Cap horitzó cobeja la mirada
Contra les mans que crucifiquen l’alba
oposo troncs d’alzina verda i dura
i, transformant-me en un balandre, pura
esdevé, i freda, l’ona de la calba.
El cor s’hi balanceja i s’hi salva
del sentiment estèril que perdura
dins del manyac ombratge de malura
i dels àngels de mel folrats de malva.
Cap horitzó cobeja la mirada
que guanya espai i temps en la bonança
de l’aigua que discorre sobre el mal.
No deixeu mai que es perdi l’esperança
que reneix de la solcada de l’arada
en la blava follia del fornal.
felicitats per la feina realitzada amb el taller, serà molt profitós tot plegat
Per: jordi parcerisa el 12/02/2010
a les 23:42